07

jun

Quina és la diferència entre el fuet, la secallona, la llonganissa i la somalla?

T'imagines menjar-te ara un tros de fuet?

Si veus un embotit i commences a salivar, segur que t'has preguntat alguna vegada el perquè dels diferents noms de productes molt semblants. Fuet, llonganissa, secallona, somalla, petador, tastet... en què es diferencien?

Comencem.

Tots aquests noms (i un llarg etcètera més) defineixen la mateixa preparació però es distingeixen pel calibre, la zona de producció o per qüestions merament descriptives. En realitat, tots són embotits secs o curats, parents de la botifarra i la llonganissa crues.

La preparació bàsica utilitza carn de porc seleccionada de les parts més magres del pernil i una petita quantitat de cansalada per donar-li textura i sabor. Aquesta carn es condimenta amb sal i pebre negre i llest. Quan es tracta d'embotits artesanals, tant el fuet com la llonganissa i les seves variants són pràcticament magres. Si a simple vista es pot observar greix, t'estan venent un embotit industrial. Els fuets o llonganisses industrials tenen un contingut en greix més elevat (fins a un 48%) i a més, acostumen a incorporar ingredients com: vins, lactoses, sucres, fècules, additius, colorants, antioxidants i conservants artificials. Això els converteix, amb sort, en cosins germans dels seus homònims artesanals. A més, les carns d'aquests preparats industrials s'emboteixen habitualment en cel·luloses o plàstics en lloc del mateix budell del porc. Els embotits artesanals solen utilitzar budell porcí i, sovint, es tracta de budell cular que es considera de major qualitat. En segons quin tipus de llonganisses, el budell acostuma a ser d'ovella o de vaca. Això respon també a l'eterna pregunta de si el fuet es pela o no.

Si compres un fuet o una llonganissa industrial, fixa't bé que l'etiqueta indiqui 'qualitat extra' per garantir-te un producte de major qualitat.

Fixem-nos ara en el calibre d'aquests embotits. El més gruixut és la llonganissa. Acostuma a tenir un diàmetre d'entre 4 i 9 cm com a màxim i una longitud d'entre 50 i 90 cm.

A continuació trobem el fuet i la secallona que ja són més estrets (3 – 4 cm de diàmetre) i mesuren entre 30 i 50 cm.

Més petits són els didalets o les cigales de gos que també són més curtes. La seva grossor és aproximadament el del menovell i es realitzen a partir de salsitxes en lloc de les botifarres.

La secallona i la somalla són allargades i més primes al centre que el fuet. El budell que les cobreix és molt sec i no tenen la flora exterior característica de la llonganissa o el fuet. El terme somalla fa referència al seu aspecte musti -- somall significa 'cosa seca i mig deshidratada'.

Ara, a molts llocs tastet és sinònim de fuet, però abans es deia així al primer fuet que es realitzava per comprovar si la concentració d'espècies era l'adequada.

Finalment, el microclima de cada zona i el temps de curació són també trets que marquen la diferència entre aquests productes. Com més gran sigui el calibre del budell emprat, més llarg serà el temps de curació requerit perquè l'embotit arribi al seu estat òptim.

I si després d'això, no t'han entrat ganes de menjar-te una llonganissa en qualsevol d'aquestes variants és que ets molt més fort que nosaltres. Marxem a buscar un tros de fuet!